Què és l’Edadisme: Definició i Casos | QIDA.

Què és l’Edadisme: Definició i Casos.

L’edadisme és la discriminació per edat. Fa referència a tots els comportaments inadequats i prejuiciosos cap a les persones vinculat a la seva edat avançada.

“L’edadisme a Espanya és un comportament estès i un tipus de maltractament, la nostra responsabilitat és instruir a les noves generacions’. Pàmies (2019).

Definició de l’Edadisme.

Per a començar, segons l’OMS Organització Mundial de la Salut i el Doctor en Psicologia Josep Vilajoana l’edadisme és discriminar una persona per la seva edat. A més té clars efectes negatius sobre la persona: afecta a l’autoestima directament.

o Discriminació per Edat | Què és?

La discriminació per edat és l’exclusió de les persones sent l’únic motiu exclusiu l’edat. Per tant, es refereix al fet de marginar a una persona i incapacitar-la verbalment pel mer fet de tenir una edat avançada.

o Discriminació per Edat | Característiques.

En primer lloc discriminar per edat implica prejudicis sense conèixer a la persona, sense entendre les seves habilitats relativament preservades i sense considerar la seva història de vida. És per això que la seva principal característica són els estereotips.

o Edadisme | Conseqüència dels estereotips.

De la mateixa manera que existeixen estereotips de gènere existeixen estereotips per edat. Es tracta de creure en un únic model de persona gran, de generalitzar. No obstant això la realitat és que tenim DDII Diferències Individuals; hem de defensar la Diversitat de persones grans.

Les conseqüències dels esterotipos en l’edadisme són:

  • Faltem a la dignitat de les persones, generalitzant en les seves habilitats.
  • Generalitzem tant que denigrem a la persona provocant seqüeles en la seva autoestima.
  • Ataquem directament a l’autoconcepte de les persones, sotmetent-les a la indefensió apresa.

o Perquè l’edadisme és un maltractament en persones grans?

No existeix cap justificació per a maltractar a les persones grans, per a denigrar la seva dignitat físicament o psicològicament. És per això que l’ edadisme, la discriminació per edat, es considera un tipus de maltractament.

L’edadisme és un maltractament perquè no hi ha res que justifiqui ni doni coherència a discriminar una persona, a acusar d’incapacitat per la seva edat o determinar amb paraules pejoratives.

Davant una situació de maltractament o identificació de detectors de maltractament hem de consultar-ho a una Treballadora Social de referència de QIDA amb la condició que prengui mesures.

Casos d’Edadismo: Exemples.

Per a començar existeixen edadismes i microedadismes, per consegüent hem d’entendre la diferència. L’edadisme és el moviment discriminatiu mentre que el microedadisme és específicament un comentari o actitud.

Segons l’equip de QMayor el Edadismo <<és la estereotipificació i discriminació contra persones o colectius per motius d’edat >>.

o Cas 1: Cridar a les persones grans perquè són sordes.

Sovint moltes persones generalitzen que totes les persones grans són sordes. I la qüestió està en el fet que no està bé determinar a algú com a ‘’sord/a’’; tenen sordesa perquè una persona no és el seu dèficit. És per això que es tendeix a cridar a totes les persones grans tinguin sordesa o no, es generalitza que totes tenen aquest dèficit per ser majors.

o Cas 2: Acusar a tots els/as grans d’olor d’ancià.

Desafortunadament es tendeix a acusar les persones majors primer d’> segon de >. Com diu el Gerontòlog Gonzalo Berzosa un és gran quan ell/ella mateix/a així es considera, no perquè els altres ho determinin; a més > és un terme molt pejoratiu per a la persona.

En segon lloc es tendeix a acusar a totes les persones gransd’una mateixa olor i a més desagradable; consegüentment això és directament discriminar a totes les persones grans relacionant directament l’olor amb l’edat, dos conceptes que en si mateixos no tenen cap relació lògica ni científicament legítima.

o Cas 3: Generalitzar que les persones grans són dependents.

En primer lloc les persones tinguem l’edat que tinguem no som dependents sinó que tenim deficiències i no són causa de l’edat per consegüent no podem determinar a una persona amb una amputació de dependent perquè tingui una certa edat o perquè li falti un braç.

Aquesta persona encara podrà fer moltes coses de manera independent. Caracteritzar de dependent a algú és discriminatiu i afecta directament a la seva autoestima, el seu autoconcepte, per tant afecta a la seva funcionalitat i motivació en la vida.

Com lluitar contra l’Edadisme.

La millor manera de lluitar contra l’Edadismo és fer comunitat, sobretot refutant els arguments de les persones edadistes des de l’amabilitat i empatia. Des de QIDA proposem que donis suport al Projecte Los Argonautas que expliquem a continuació.

o Projecte Los Argonautas | Campanya #StopEdadismo.

En primer lloc Los Argonautas és una entitat que vela pel benestar, la no exclusió i l’envelliment actiu a través del voluntariat i la participació d’un consell tècnic expert en el sector. Per això han llançat la campanya Stop Edadismo perquè volen erradicar tot comportament inadequat amb les persones grans.

Recomanem: La ponència TEDxBarcelona del Doctor en Psicologia Josep Vilajoana sobre Edadisme així com també la ponència de l’Autora Ashton Applewhite sobre <<Let’s End Ageism>>.

Autora:

Sandra Pàmies – Consell Tècnic Los Argonautas – Psicòloga i Gerontòloga Social Col·laboradora a QIDA / Responsable espanyola del Projecte Europeu Saber Ser Cuidador. Professora del CFGM Atenció a Persones en Situació de Dependència / IOC / Generalitat de Catalunya. Docent associada a Neurama Revista Electrònica de Psicogerontología – versió francesa – del Curs de Maneig de Comportaments Difícils en la Malaltia d’Alzheimer.

Compartir article

Share on facebook
Share on whatsapp
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email