La infermera familiar i comunitària: factor decisiu del canvi

Compartir artículo

Share on facebook
Share on whatsapp
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email

Article de l’Alba Brugués i Brugués , Adjunta direcció- gerència CASAP.

L’Alba és Diplomada en Infermeria per la Universitat de Barcelona, amb Màster en lideratge i gestió dels serveis d’infermeria i Màster en gestió d’equips i serveis sanitaris a l’atenció primària. També compta amb un Postgrau en lideratge de les organitzacions de salut i  és dimplomada de gestió de la qualitat a l’atenció primària de salut.

Ha treballat com a Directora de Cures de l’Institut Català de la Salut,  com a Adjunta a la Direcció a l’ABS de St. Martí i com a infermera assistencial d’Atenció Primària i al servei d’urgències a l’Hospital “Prínceps d’Espanya”.

Actualment treballa com a adjunta a la Direcció-Gerència de CASAP, és Presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), vocal de la Junta de la Societat Catalana de Gestió Sanitària i directora i docent del programa formatiu “Fonaments conceptuals” de residents IFiC.

L’Alba és també Ponent i autora de vàries publicacions i ponències relacionades amb l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària, amb la Gestió i el Lideratge, la Gestió  Infermera de la Demanda i la Prescripció Infermera.

La infermera familiar i comunitària: factor decisiu del canvi a l’Atenció Primària de Salut

Un dels factors més determinants que va impulsar que la gran i primera reforma d’atenció primària de salut tirés endavant el 1985 en la declaració d’Alma-Ata, va ser la implantació i regulació de l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC), entre altres elements decisius. Després de gairebé 40 anys és un model que ha quedat estancat on l’evolució, els recursos i l’aposta per la innovació a l’AP, no ha anat acompanyada amb les necessitats canviats i reals de la població.

Si en aquell moment una especialitat mèdica va ser el factor de palanca i motor per un canvi estratègic i conceptual d’abordar l’atenció primària i salut comunitària,  actualment un dels factors que seran determinants per a donar aquest gir endavant, serà el reconeixement i implantació massiva de l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària (IFiC). No és un fet únic però sí decisiu. En aquest gir cap endavant també hi hem d’afegir una major orientació en el treball en equip amb la incorporació d’altres professionals com fisioterapeutes, dietistes, podòlegs, psicòlegs, etc. contractats i incorporats a l’equip d’atenció primària, la possibilitat de desenvolupar al màxim les competències que s’adquireixen durant l’especialització en atenció familiar i comunitària, el finançament adequat i l’autonomia de gestió per part dels equips. Aquests postulats que s’han vist escrits i exposats en bona parts dels fòrums de debat de professionals d’atenció primària, fins ara han tingut escassos resultats.

La realitat és que el nostre sistema de salut pateix d’una situació molt deficitària i l’actual pandèmia ens ha portat a una situació crítica. Les infermeres de l’atenció primària de salut som un puntal bàsic del sistema de salut català. Estem formades en competències clíniques per a l’atenció en l’àmbit familiar i en la comunitat. Som professionals clau en la promoció de la salut, prevenció de malalties i l’educació per a una vida saludable de les persones, famílies i comunitats. Actuem al centre de salut, al domicili, a l’escola o a qualsevol emplaçament de la comunitat on calgui la nostra intervenció. I la regulació i reconeixement de l’especialitat serà part d’una reforma necessària per adaptar l’oferta i cartera de serveis a les necessitats canviants d’una societat cada cop més envellida, amb més malalties cròniques i més necessitats de programes dirigits a l’autocura i autonomia en la pressa de decisions en termes de salut.

Si analitzem el nombre d’infermeres que tenim al nostre país i el comparem amb altres països dels nostre entorn, a Catalunya falten unes 18.000 infermeres, i en l’atenció primària de salut hauríem de ser el doble de les infermeres de familiar i comunitària que som. I si l’anàlisi el fem amb les especialistes IFiC, el nombre és molt insuficient. Això malgrat ser una de les professions clau dins del sistema sanitari català, i representar el 30% dels professionals dels centres d’atenció primària. Aquest dèficit s’ha vist agreujat durant la pandèmia, i es veurà encara més en el període post-Covid-19, quan serà necessari un control i seguiment més exhaustiu de l’estat de salut de la ciutadania per les possibles seqüeles físiques, psicològiques i socials que se’n derivaran. S’han de repensar les dotacions de professionals en funció de les característiques de la població assignada, condicions territorials, i residències, centres tutelats i educatius a càrrec. Un àmbit d’actuació on les infermeres de família i comunitària som clau, i les ràtios actuals no s’ajusten a les necessitats reals i futures.

Perquè el canvi es produeixi amb totes les garanties s’han de situar infermeres d’atenció primària de salut en llocs clau de planificació i gestió, en tots els àmbits de la sanitat catalana. Tenim les competències que avalen la capacitat per fer-ho. Sabem treballar en equip, ens exigim sempre estar al dia dels nous coneixements en salut, i en abordatges menys medicalitzats de l’atenció.

Compartir article

Share on facebook
Share on whatsapp
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email