Fragilitat, Diagnòstic situacional i Personalització de l’atenció

Fragilitat

Sovint ens preguntem per què, davant d’un mateix problema de salut (per exemple una fractura de fèmur), persones amb la mateixa edat i davant el mateix enfocament assistencial, presenten resultats de salut tan diferents: mentre que unes manifesten poca davallada funcional – tornant sense dificultat a la seva situació basal-, d’altres presenten un deteriorament funcional significatiu que difícilment s’acaba resolent de forma absoluta (figura 1). Aquesta susceptibilitat variable a presentar resultats adversos de salut -incloent la mort- està determinada pel grau de fragilitat de cada persona.

fragilidad personas mayores o dependientes

Figura 1.

Dit d’una altra manera: si al néixer disposem d’un “dipòsit de salut” ple, a mesura que s’acumulen malalties i condicions cròniques, aquest dipòsit es va buidant. I com més buit està, més vulnerables ens convertim davant de noves malalties i més probabilitat de morir tenim. Però no totes les persones acumulen els mateixos problemes ni ho fan a la mateixa velocitat, i no totes les persones de la mateixa “edat cronològica” tenen el mateix risc de morir: sovint constatem que una persona de 90 anys “sembla que tingui 60”, però també que algun dels pacients de 60 anys -a causa freqüentment l’acumulació de malalties- “semblen que tingui 90”. Aquesta “edat biològica” real d’una persona, proporcional a la seva “reserva de salut” i que condiciona el seu grau de vulnerabilitat és la fragilitat.

Diagnòstic situacional

El concepte de diagnòstic situacional fa referència a el resultat del procés de valoració multidimensional i de necessitats que permet als professionals de determinar quin és el grau de reserva / fragilitat de la persona atesa (¿com de vulnerable és? ¿En quin punt passa de la seva trajectòria vital hi ha la persona?), així com quins són els dèficits / dimensions afectades i les necessitats a donar resposta.  Conèixer el grau de fragilitat és bàsic per poder realitzar aquest diagnòstic de situació, com a punt de partida necessari per facilitar la proporcionalitat de les actuacions d’acord amb la conciliació entre la situació clínica i els objectius assistencials (figura 2).

diagnostico situacional fragilidad personas mayores dependientes

Figura 2.

Els índexs de fragilitat (com per exemple l’Índex Fràgil-VIG), permeten obtenir aquest diagnòstic situacional de forma quantificada.

Personalització de l'atenció

La personalització és fonamental per a una bona atenció a les persones grans / amb problemes de salut crònics -i més especialment d’aquelles amb necessitats complexes d’atenció (PCC) i/o situació de final de vida (MACA), les característiques de les quals molt sovint sobrepassen els plantejaments assistencials basats en protocols i guies de pràctica clínica.

Així per exemple, la identificació de criteris de fragilitat avançada i progressiva, ajuda a ponderar el risc / benefici d’intervencions agressives que puguin resultar desproporcionades o massa costoses. En contraposició, la valoració del grau de fragilitat també pot ser útil en la presa decisions en aquells pacients amb risc de infravaloració o infra-tractament quan, tot i presentar un bon grau de reserva, per criteri d’edat se’ls pogués privar d’un esforç diagnòstic addicional o d’una prova terapèutica específica potencialment beneficiosa.

Per tant, una atenció personalitzada i centrada en les necessitats les persones requereix tan d’aquest abordatge “de precisió” -d’acord amb les característiques específiques / singulars de la persona-, com de la incorporació dels seus valors i preferències -en un procés de presa de decisions compartida

 

Aquí trobareu alguns vídeos divulgatius on s’explica de forma breu alguns dels elements clau del model d’atenció personalitzada. 

Compartir article

Share on facebook
Share on whatsapp
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email