Category: Atenció a la demència i trastorns cognitius

Atenció a la demència i trastorns cognitius

En aquest espai tractarem el tema de l’atenció a la demència i trastorns cognitius: abans d’entrar en matèria, resulta important conèixer que la Demència i l’Alzheimer són les manifestacions més habituals però també trobem altres com l’ELA, el Parkinson o els trastorns de Bipolaritat. Aquestes no són les úniques, també podem trobar Demència Vascular, Demència amb cossos de Lewy i Demència Fronto-temporal.

Aquestes patologies són degeneratives i afecten especialment a la gent gran. Actualment, no existeix cap tractament que freni l’evolució, i, per tant, la pèrdua progressiva d’habilitats i destreses per a les activitats del dia a dia, fa que necessitin d’ajuda i atenció de manera continuada.

El diagnòstic de la malaltia en la majoria de les ocasions apareix després d’observar la família i entorn més proper comportaments no habituals fins aleshores.

En un primer moment, es tendeixen a relacionar amb moments puntuals com per exemple: deixar-se les claus a casa, sortir al carrer i tenir dificultats per tornar a el domicili, anar a una estada de la casa i no recordar perquè, entre altres situacions.

Proves habituals per avaluar la simptomatologia

Quan la família detecta que comencen a influir en les activitats de la vida diària, és el detonant que els porta a informar al seu metge de capçalera. Davant d’aquestes situacions, tenen un protocol establert per avaluar la simptomatologia que facilitarà el diagnòstic. Les proves habituals a realitzar són:

• Tests neuropsicològics que valoren l’estat cognitiu-psicològic de la persona.
• Proves de diagnòstic per imatge: TAC o ressonància són les que es realitzen de manera més freqüent.

Aquest tipus de proves permet diferents aspectes. Els tres més importants són:

• Descartar altres causes com tumors o accidents cerebrovasculars (ICTUS, embòlies …).
• Distingir el tipus de malaltia degenerativa (Alzheimer, Malaltia de Parkinson, ELA, etc.).
• Detectar la fase en què es troba la demència (Ex. Alzheimer en fase lleu, moderada, greu).
• Entrevista en profunditat amb la família: és un element clau ja que permetrà conèixer al metge quins canvis ha presentat la persona a nivell cognitiu (raonament), de comportaments i a nivell funcional.
• Analítica que ajuda a descartar altres situacions de malaltia que tinguin relació amb els símptomes

Paral·lelament al procés comentat del diagnosi del trastorn, la família viu un procés particular i dolorós; no sempre el familiar afectat està disposat a anar al metge reconeixent que té problemes de memòria. En moltes ocasions, tracten d’ocultar els símptomes.

Situacions habituals davant d’una demència o un trastorn cognitiu

Una pregunta que ens podem fer davant aquest escenari seria: Per què el meu familiar es nega a anar a el metge? Malgrat que estaríem davant de diverses respostes es podrien englobar en dos grups.

1. Quan parlem de el moment inicial de la malaltia, la persona és conscient de la seva pèrdua d’independència, de saber que potser surti de casa i no sàpiga tornar, que hagi de deixar fer activitats satisfactòries per a ella com conduir. És a dir, observar que comença a necessitar ajuda i a perdre la seva autonomia.
2. La manca d’acceptació de la situació.

Si bé és cert, que actualment no hi ha tractament que curi el trastorn hem de tenir present que el diagnòstic en una fase lleu pot rebre tractament amb l’objectiu d’alentir l’evolució.

La malaltia no només impacta en la pròpia persona sinó que també a la família i l’entorn social més proper. Ells també tenen afectacions a nivell emocional, afectives, organitzatives i canvi de rol en l’estructura familiar

L’abordatge multidisciplinari, que és aquell en què intervenen tant metges, infermeres, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes i treballadores socials, entre d’altres; poden facilitar estratègies per millorar tant l’entorn, establir rutines i planificar activitats així com detectar canvis en les destreses de la persona per donar resposta a elles.

Disposar d’un diagnòstic primerenc és important per poder planificar decisions i actuacions:

• Recursos i serveis necessaris en base a les necessitats
• Definir el tipus d’atenció desitjada: residencial o domiciliària

QIDA i la seva aposta per l’atenció domiciliària per a gent gran i/o dependents

QIDA aposta per l’atenció domiciliària sociosanitària de qualitat. El nostre objectiu és «fer sostenible el sistema sanitari i social a escala global ajudant a les persones en situació de dependència i / o cronicitat a viure «Més temps, en Millor estat de salut i Més qualitat de vida a casa »(el que nosaltres li diem «la triple M»).

• Com planificar assumptes financers
• Conèixer els desitjos i decisions sobre l’atenció en el pla de cures (Voluntats Anticipades)

Les fases de la demència o un trastorn cognitiu

La demència o un trastorn cognitiu es caracteritza per una evolució degenerativa com es comentava a l’inici, hi ha diverses classificacions; una d’elles és per fases. A continuació anem a presentar-les i comentar les seves principals característiques:

Fase Lleu en la Demència o un trastorn cognitiu:

Els oblits són puntuals poden generar dificultats en la vida diària, afecten de manera especial la memòria recent.

Fase Moderada en la Demència o un trastorn cognitiu:

Els oblits són més freqüents, la persona tendeix a retenir informació relacionada amb vivències passades. En aquest moment, la persona mostra dificultats per dur a terme activitats de la vida diària de manera autònoma.

D’altra banda, també mostrarà dificultats per realitzar tasques com llegir el diari, sopes de lletres … Comença a presentar una pèrdua d’interès generalitzat.

La desorientació està en temps i espai, és a dir, la persona es reconeix a ella mateixa però presenta dificultats per discernir en quin lloc es troba i quin moment del dia és.

En aquesta fase la persona necessita de major supervisió i ajuda per a la realització de les activitats del dia a dia; és important, facilitar-li les tasques i motivar la realització de la seva banda en la mesura del possible.

Fase Greu a la Demència o un trastorn cognitiu:

En aquest moment de la malaltia la desorientació és en temps, espai i persona. El nivell de dificultat per realitzar les tasques del dia a dia, requereix d’ajuda de manera continuada.

La prevenció de la deterioració cognitiva

En aquesta publicació s’està tractant les característiques principals, el procés de diagnòstic, que ens ofereix tenir un diagnòstic primerenc i el progrés però no podem obviar el tema de la prevenció de la deterioració cognitiva. Com podem ajudar a prevenir-? és important que la persona realitzi activitats que ajudin a tenir actives les funcions cognitives com per exemple: llegir el diari, no desvincular dels comptes de al domicili, fer sopes de lletres, mots encreuats, mantenir una vida social activa i tractar d’estar informat de l’actualitat.