Què és l’Edatisme: Definició i Casos | QIDA.

Total
0
Shares

Què és l’Edatisme: Definició i Casos.

L’edatisme és la discriminació per edat. Fa referència a tots els comportaments inadequats i amb prejudicis cap a les persones vinculat a la seva edat avançada.

“L’edatisme a Espanya és un comportament col·lectiu estés i un tipus de maltractament, la nostra responsabilitat és instruir a les noves generacions’’. Pàmies (2019).

Definició de l’Edatisme.

Per a començar, segons la OMS Organització Mundial de la Salut i el Doctor en Psicologia Josep Vilajoana l’edatisme és discriminar a una persona per la seva edat. A més a més té clars efectes negatius per a la persona: afecta a l’autoestima directament.

o Discriminació por Edat | ¿Què és?

La discriminació per edat és l’exclusió de les persones sent l’únic motiu exclusiu l’edat. Per tant, es refereix al fet de marginar a una persona i incapacitar-la verbalment pel mer fet de tenir un edat avançada.  

o Discriminació per Edat | Característiques.

En primer lloc discriminar per edat implica prejudicis sense conèixer a la persona, sense entendre les seves habilitats relativament preservades i sense considerar la seva història de vida. És per això que la seva principal característica són els estereotips.

o Edatisme | Conseqüència dels estereotips.

De la mateixa manera que existen estereotips de gènere existen estereotips per edat. Es tracta de crear un únic model de persona gran, de generalitzar.  Tanmateix la realitat és que tenim DDII Diferències Individuals; hem de defensar la Diversitat de persones grans.

Les conseqüències dels estereotips en l’edatisme són:

  • Faltem a la dignitat de les persones, generalitzant en les seves habilitats.
  • Generalitzem tant que denigrem a la persona provocant seqüèles en la seva autoestima.
  • Ataquem directament a l’autoconcepte de les persones, sotmetent-les a la indefensió apresa.

o ¿Per què l’edatisme és un maltractament a persones grans?

No existeix cap justificació per a maltractar a les persones grans, per a denigrar la seva dignitat físicament o psicològicament. És per tot això que l’edatisme, la discriminació per edat, es considera un tipus de maltractament.  

L’edatisme és un maltractament perquè no hi ha res que justifiqui ni doni coherència a discriminar a una persona, a acusar d’incapacitat per la seva edat o determinar amb paraules pejoratives.

¿Com denunciar el maltractament a persones grans?

Enfront una situació de maltractament o identificació de detector de maltractament hem de consultar-ho a una Treballadora Social per tal de prendre mesures. Pot ser per exemple una Assistenta Social de referència de l’Ajuntament de la vostra regió.

D’altra banda, pot consultar-ho i denunciar-ho directament als Mossos d’Esquadra perquè compten amb un equip de Psicologia Forense i/o Psicogerontologia especialitzada.

Si compta vostè amb el nostre servei i és familiar o bé professional sociosanitari cuidador/a ha de comentar-ho a la Treballadora Social de QIDA que se li hagi assignat des de l’inici.

Casos d’Edatisme: Exemples.

Per a començar existeixen edatismes i microedatismes, conseqüentment hem d’entendre la diferència. L’edatisme és el moviment discriminatiu, mentrestant el microedatisme és específicament un comentari o actitud.

L’edatisme és l’estigmatització i fins i tot és l’ostracisme en contra de les persones justificant les actituds i comentaris en la seva contra, relacionant-ho sempre amb la edat.

o Cas 1: Cridar a les persones grans perquè són sordes.

Sovint moltes persones generalitzen que totes les persones són sordes. I la qüestió és que no està bé determinar a algú com a sord/a; tenen sordesa perquè una persona no és la seva deficiència. És per això que es tendeix a cridar a totes les persones grans que tinguin sordesa o no, es generalitza que totes tenen aquest dèficit per ser grans.

o Cas 2: Acusar a totes les persones grans d’olor a ancià.

Desafortunadament es tendeix a acusar a les persones grans primer  d’ <<ancià>> i després d’<<olor a ancià>>. Com diu el Gerontòleg Gonzalo Berzosa un és gran quan elll/ella mateix/a així es considera, no perque els altres ho determinin; a més a més <<ancià>> és un terme molt pejoratiu per a la persona.

En segon lloc es tendeix a acusar a totes les persones grans del mateix olor i a més a més desagradable; conseqüentment això és directament discriminar a totes les persones grans relacionant directament l’olor amb l’edat, dos conceptes que en sí mateixos no tenen cap relació lògica ni científicament legítima.

o Cas 3: Generalitzar que les persones grans són dependents.

En primer lloc les persones tinguem l’edat que tinguem no som dependents sinó que tenim deficiències i no són causa de l’edat, en conseqüència no podem determinar a una persona amb una amputació com dependent perque tingui certa edat o perque li falti un braç.

Aquesta persona encara podrà fer moltes coses de manera independent. Caracteritzar de dependent a algú és discriminar-lo i afecta directament a la seva autoestima, al seu autoconcepte, per tant afecta a la seva funcionalitat i motivació a la vida.

Com lluitar contra l’Edatisme.

La millor manera de lluitar contra l’edatisme és fer comunitat, sobretot refutant els arguments de les persones edadistes des de l’amabilitat i l’empatia. Desde QIDA proposem que doni suport al Projecte Los Argonautas que expliquem a continuació.

o Projecte Los Argonautas | Campanya #StopEdadismo.

En primer lloc los Argonautas és una entitat que vetlla pel benestar, la no-exclusió i l’envelliment actiu a través del voluntariat i la participació del voluntariat i la participació d’un consell tècnic expert en el sector. Per això han llançat la campanya Stop Edadismo perque volen eradicar tot comportament inadequat amb les persones grans.  

Recomanem: La ponència TEDxBarcelona del Doctor en Psicologia Josep Vilajoana sobre Edatisme així com també la ponència de l’Autora Ashton Applewhite sobre <<Let’s End Ageism>>.

Autora:

Sandra Pàmies – Consell Tècnic de Los Argonautas – Psicòloga i Gerontòloga Social Col·laboradora a QIDA / Responsable espanyola del Projecte Europeu Saber Ser Cuidador. Professora del CFGM Atenció a Persones en Situació de Dependència / IOC / Generalitat de Catalunya. Docent associada a Neurama Revista Electrònica de Psicogerontologia – versió francesa – del Curso de Manejo de Comportamientos Difíciles en la Enfermedad de Alzheimer.

Contacto: sandra.pamies@qida.es

Total
0
Shares
¿Buscas un/a cuidador/a?
  • Profesionales cualificados
  • No pagas hasta que no has seleccionado cuidador/a
  • El Colegio de Médicos de Barcelona confía en Qida
Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *