Les Persones Grans no són dependents ni minusvàlides: coneixement i bones pràctiques.

Total
0
Shares

Exercir com ‘cuidadors de persones grans dependents’ és un terme obsolet: les personas grans no són dependents ni minusvàlides.

Les persones no som dependents sinó que ens trobem en situació de dependència o vulnerabilitat.

Tot passa per fixar-nos en les habilitats relativament preservades per a potenciar-les, deixant de focalitzar-nos tant en les deficiències i deixant d’apuntar amb el dit a les persones com dependents.

Etiquetar a una persona com ‘dependent o totalmente dependent’ es un terme pejoratiu que menysprea les habilitats d’una persona i ataca directament a la seva dignitat com a persona. 

Diferència entre minusvàlid i dependent:

Com comentem, ningú és minusvàlid ni dependent tan mateix estem acostumats a utilitzar aquests adjectius amb les persones amb malalties neurocognitives i/o motores pel que conseqüentment pensem automàticament en buscar cuidadors de persones grans dependents.

EXEMPLIFIQUEM:

La minusvalia radica en el context: Referint-nos a una persona que li falta una mà (la senyora A.) entendrem que és una persona dependent i en conseqüència minusvàlida però la realitat és que únicament té una deficiència motora (la falta de la mà) i que el context farà que tingui una minusvalia o no. Si el context no ajuda a que la persona pugui desenvolupar-se amb una mà serà progressivament menys vàlida – d’aquí el terme ‘minus-valia’, però si adaptem el context a les seves necessitats podrà ser funcional i per tant no serà menys vàlida.

La dependència i la discapacitat radiquen en la persona: Referint-nos a la mateixa persona, que sigui dependent o no depèn absolutament de l’entorn, de la seva predisposició i de la seva malaltia. Si partim de la base que la senyora A. té una mà i que hem adaptat tot el seu context per a que es faci valdre per si mateixa i ho aconsegueix, per quin motiu hauriem d’etiquetar-la com a dependent? Es troba en una situació de vulnerabilitat però és una persona funcional i sobretot amb dignitat.

Coneixement i Bones Pràctiques:

Les Bones Pràctiques amb les personas i en el Servei d’Atenció a Domicili passen per la Dignitat i la Ètica, per conéixer a la persona beneficiària del servei – la seva història de vida i/o la seva novela de vida – però sobretot per identificar les seves habilitats preservades i/o relativament preservades i no tant les seves malalties i les seves deficiències, el que evoca en utilitzar un vocabulari no pejoratiu i eradicar paraules com ‘persona totalment dependent’.

Article relacionat: La Disfàgia i la Malaltia de Parkinson: coneixement i bones pràctiques.

Autora:

Sandra Pàmies – Psicòloga i Gerontòloga Social / Responsable espanyola del Projecte Europeu Saber Ser Cuidador. Professora del CFGM Atenció a Persones en Situació de Dependència / IOC / Generalitat de Catalunya.

Total
0
Shares
Cerques un cuidador/a?
  • Tots els nostres cuidadors i cuidadores són professionals qualificats.
  • No pagues res fins que no t’hem trobat un cuidador i l’has sel·leccionat.
  • Tenim la confiança de més de 40 entitats públiques i el Col·legi de Metges de Barcelona.
Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *